HISTÒRIA DE POR

            ELS GANIVETS DE L’OMBRA

Va ser una vegada que Pep, Maria i Joan anaven a visitar la seua iaia a la mansió que tenia en l'alt d'una muntanya amb un bosc frondós al jardí i un cementeri d'arrere. Mentre anaven a veure a la iaia començà a ploure i a tronar. A l'arribar van cridar a la porta però ningú els va respondre. Empenyeren la porta i descobriren que estava oberta. Oïren un crit que provenia del pis de dalt.  Pujaren corrent i a l'arribar veren a la seua iaia morta damunt del sol amb un ganivet clavat a l'esquena, trobaren una nota a la ma de la iaia que deia:

IAIA: AQUESTA CASA ES NOSTRA SI NO TE'N VAS ET MATAREM.

Els xiquets morts de por van ficar la iaia al cementeri darrere de la casa. Per la nit cadascú se-n'anà al seu llit, però quan Pep i Joan estaven quasi dormits oïren un crit. Baixaren corrent a l'habitació de Maria i la trobaren amb un ganivet al coll i una ombra fugia per l'altra porta. Pep que era el major va decidir ficar una trampa per que si algú entrés a la seua habitació  li caguera una pedra al cap.  Mentre tant Joan estava mort de por amagat davall del llit i oi un crit que venia de l'habitació de Pep. Va anar a veure que passava. En arribar empenyé la porta i va veure al lloc de la trampa a la iaia amb una pedra al cap i un rastre de sang que eixia per la finestra. S'abocà a la finestra i el rastre seguia cap al cementeri.

Baixà corrent les escales se-n'anà cap al cementeri i estava Pep assentat en una cadira sense moure's, Joan se'n va apropar, li tocà el cap i li va caure. Molt  espantat s'amagà davall del llit.

L'endemà anaren els seus parer al recollir-ho i mentre s'allunyaven en el cotxe Joan va mirar cap a la mansió i va veure a la segua iaia saludant-ho amb el cap de Pep a una ma i el de Maria a l'altra.

Saludant-ho des de la finestra